Sutra del Lotus

El sutra del Lotus (en sànscrit Saddharma puṇḍarīka sūtra, 'sutra del lotus blanc del veritable dharma'), un sutra o text del budisme Mahayana. És venerat com la quinta essència de la veritat per les escoles budistes japoneses Tendai i Nichiren i és un dels textos més importants del budisme Mahayana.^[1]

Diversos ensenyaments del Sutra del Lotus han estat molt influents en el budisme. Com la doctrina del vehicle únic, que diu que tots els camins i pràctiques budistes condueixen a la budeïtat i, per tant, tots són simplement «mitjans hàbils» (upaya) per assolir la il·luminació. També la idea que el temps de vida de Buda és incommensurable i que, per tant, no va passar realment al nirvana final, sinó que segueix actiu al món ensenyant el dharma. Així doncs, Buda s'ha convertit en un ésser etern diví. Un altre ensenyament important del sutra del Lotus és que tots els éssers tenen la capacitat de convertir-se en budes perquè ja tenen la natura de Buda (en sànscrit buddha dhatu). D'acord amb el sutra, tots els éssers poden esdevenir Budes plenament il·luminats mitjançant la gràcia d'innombrables bodhisattvas.^[1][2]

El sutra, compost en gran part en vers, té un total de 28 capítols. Es va traduir per primera vegada al xinès al segle iii dC i es va fer extremadament popular a la Xina i el Japó, on la creença comuna sostenia que el simple fet de cantar-lo portaria la salvació.^[1]